Estructura dels continguts

Cicle d’aprenentatge

Es manté el ritme propi del cicle d’aprenentatge en cada unitat didàctica:

explorar en una determinada situació o episodi que ens permet obtenir dades i contrastar-les amb els coneixements inicials, sovint generant la necessitat de canviar la nostra manera de veure-ho

• “inventar” noves explicacions a mesura que la situació es va mirant des de la perspectiva d’un model teòric

estructurarels coneixements, organitzar-los, concretar-los per escrit

• i aplicar-los a noves situacions on els nous coneixements resultin rellevants

 

Organització de les unitats

Cada etapa que tingui unitat temàtica (sigui un mes, un trimestre o un curs) hauria d’acabar amb activitats que afavoreixin la síntesi del que s’ha treballat, sense pretendre que correspongui a definicions de llibre de text però sense excloure-les.

Les unitats didàctiques han estat dissenyades per l’equip de recerca i s’adapten a l’estratègia docent modelitzadora que és pròpia del que considerem ciència escolar. L’esquema seguit en la redacció de les unitats és el següent:

Títols i subtítols que es refereixen a aspectes del món material que és interessant conèixer millor, però que els alumnes poden identificar.

• Es concreten en ‘episodis’ a l’abast del treball científic que poden dur a terme els alumnes. Aquests ‘episodis’ permeten preguntes bàsiques que poden ser contestades de manera que inaugurin una nova manera de pensar i que plantegin unes determinades preguntes que es mantenen obertes perquè són pròpies de les disciplines i de les recerques científiques actuals.

• Les preguntes bàsiques són les pròpies dels models teòrics que es refereixen al comportament dels sistemes materials, geològics, químics i biològics.

• Les preguntes es responen en la mesura que es fan intervencions experimentals amb la mediació dels instruments adequats i els nous coneixements s’argumenten de manera que connecten amb coneixements anteriors.

• Els alumnes elaboren el seu llenguatge científic (escrit i gràfic) amb la col·laboració del professorat, que proporciona els nous recursos lingüístics que són necessaris.

• Els alumnes incorporen ‘ciència escrita’ a través de lectures.

• Els alumnes exploren nous contextos a través de lectures i recerques a Internet i també de treballs de recerca que desenvolupen de manera individual o en grup

• Es proporcionen ocasions per al treball autònom/ projectes de recerca.

• Es facilita l’elaboració de síntesis dels coneixements, que ha de ser comunicable i comunicada

• S’avaluen competències.

• S’afavoreix l’autooavaluació i la coavaluació.

 

Els colors de fons dels textos

Alguns textos estan destacats amb un color de fons, per indicar quina és la seva funció:

Textos que volen remarcar el fil seguit en la construcció de coneixement. Volen afavorir que l’alumnat prengui consciència del procés seguit, del sentit unitari que té tot plegat i de la imatge del món que s’hi va elaborant

Serveix per ressaltar resultats o afirmacions importants

Lectura. Algunes formen part de la seqüència i, per tant, són necessàries. Però la majoria són d’ampliació, optatives. Aquestes darreres són com un tast del que un aprofundiment en l’estudi pot aportar, i hi són perquè l’alumnat pugui gaudir-ne, Segons el criteri del professor/a, es poden saltar (ja que el seu contingut no serà necessari en la continuació de la seqüència) o bé, si hi ha interès en els alumnes, es poden treballar a classe o encarregar a alguns alumnes que en facin un resum a tot el grup.

Activitat d’ampliació, optativa. Es pot encarregar a un alumne o petit grup motivat. Després poden presentar-ho als companys

Els models científics escolars

Els models científics escolars que es van construint i enriquint en el projecte al llarg de les diferents unitats, són els següents:

Model Esser Viu: la vida, que es gestiona en las cèl·lules, evoluciona, forma part del medi…
Model Ecologia: les relacions i interaccions entre essers vius i amb l’entorn
Model Raig de Llum: la llum, que es propaga en línia recta, lents
Model Terra: el temps geològic i la història dels canvis
Model Cinèticomolecular: les partícules, una manera imaginativa de considerar las propietats generals dels estats d’agregació dels materials i les seves conseqüències pràctiques (‘fer flotar’, densitat.) i el canvi d’estat d’agregació
Model Mecànica: les forces, la relació amb  el moviment, i l’electricitat, l’energia
Model Canvi Químic: l’aparició i desaparició de substàncies, els elements-partícula àtom d’element, el potencial químic i la seva gestió
Model Salut: el funcionament global, biològic i comunitari, de la persona  que és capaç de decidir

El fil narratiu

El fil conductor del projecte és Com és i com funciona el món material i com hi intervenim de manera responsable?

Es desenvolupa amb narratives centrades en elsmodels teòricsi en els conceptesque els estructuren i que són apropiades per a cada curs i per a cada unitat.

Els continguts s’han agrupat en 9 unitats didàctiquesque es treballen al llarg de tres cursos, tres unitats per curs.

La taula següent mostra els títols de les unitats didàctiques i les narratives de cada curs. Les tres unitats de cada curs responen les mateixes preguntes.

Primer d’ESO

Ens situem en l’Univers, amb astres que llueixen (hi ha llum), amb planetes que es mouen, fets de materials (a la seva manera) però són sòlids, líquids o gasos; en un planeta amb atmosfera i  aigua, que el Sol escalfa; som materials però vius, com altres organismes que també funcionen (es busquen la vida).

Activitats en referència a: el cel i la llum (lents),  els materials comparats (aigua, aire, densitat de sòlids), la calor i les partícules (canvis d’estat), la vida (funcions, medi, evolució) i comencem a veure el Model Canvi Químic (carbonització per descomposició dels aliments).

S’introdueix el Model Raig de Llum, el Model Cinèticomolecular (partícules agregades), el Model Terra (planeta, superfície), el Model Ésser Viu (funcions, evolució) i el Model Canvi Químic.

El Model Cinèticomolecular i el Model Terra (planeta-superfície) ofereixen la perspectiva de ‘Medi ambient’ que pot esdevenir Model Ecosistema quan incorpora les poblacions d’éssers vius.

Segon d’ESO

Ens fixem en els canvis, en les seves característiques (pròpies) i en les diferències que els provoquen  (generals): els canvis de la Terra (calor que ve de l’interior, no només del Sol), transformacions al llarg del temps, indicis de la història de la Terra; els canvis mecànics i moviments, els ‘artificis’ i màquines; els canvis en els ecosistemes i l’impacte del Sol en els canvis químics.

Activitats en referència a: materials (magmes, material orgànic), energia i procés de canvi en màquines i estructures materials, Sol i aliments

Es treballen: el Model Terra (materials a l’interior de la Terra i a la superfície. Model Cinèticomolecular),  Model Mecànica, Model Ecosistema (incorpora  Model Ésser Viu i Model Canvi Químic) en relació amb la llum i els aliments.

Tercer d’ESO

Aprenem a gestionar els canvis i els condicionants d’aquesta gestió: això que en diem ‘electricitat’; les interaccions materials, amb èmfasi en la funció química de l’aigua; la salut.

Activitats en referència a: Estructura dels materials, circuits i màquines elèctriques, canvis químics relacionats amb el foc, l’aigua, la cuina, experiments en relació a la complexitat del cos humà i la salut.

Es treballen el Model Mecànica (electricitat), el Model Canvi Químic i el Model Ésser Viu (cos humà-salut).