Unitat 4.  La Terra: un planeta que canvia

(pixabay)

La Terra que habitem és un planeta que canvia al llarg del temps. Canvien els materials que la formen i canvien les espècies que hi viuen. Hi ha canvis ràpids i n’hi ha de lentíssims. Hi ha canvis radicals i n’hi ha de subtils. N’hi ha de previsibles i de sorprenents. Canvis devastadors i canvis que podem arribar a controlar.

Els éssers vius intenten aprofitar els canvis i provocar-los, controlar-los o evitar-los d’acord amb els seus interessos. Els humans també, i la ciència ens ajuda a fer-ho amb una gran eficàcia, que implica també una gran responsabilitat.

Al llarg d’aquesta unitat anirem descobrint algunes de les lleis i principis que governen els canvis geològics, per aprendre la forma de controlar-los amb intel·ligència i seguretat.

Els científics s’interessen per la formació d’un cristall, l’estructura d’una pedra, la naturalesa d’una argila o terra; i busquen les causes de la diversitat de les nostres serralades muntanyoses, l’aparició dels vents, tempestes, meteorits, el terratrèmol, el volcà, i tots aquests fenòmens que ofereixen les imatges més sorprenents per al poeta i el pintor.

Mantenen viva aquesta set inextingible de la intel·ligència, que és una de les més grans característiques de la nostra naturalesa; cada descobriment que obre un nou camp per a la investigació dels fets, ens mostra la imperfecció de les nostres teories.

S’ha dit, encertadament, que com més gran és el cercle de claror, més gran és el límit de foscor que l’envolta.

 

Humphry Davy
químic i inventor anglès
(1778 –1829)

1. Una Terra ni tan sòlida ni tan ferma com sembla ►

index de la unitat

Descarrega el pdf de la unitat