UNITAT 9. Cuidar la vida, donar vida

De les múltiples formes de vida que hi ha al planeta ens interessa especialment la nostra. El nostre cos, d’una complexitat increïble, ha de coordinar una multitud de funcions i òrgans perquè tot funcioni bé i, al mateix temps, ens permetin adaptar-nos al medi social i natural. En aquesta darrera unitat mirarem d’aprofundir-hi, ara que ja tenim alguns coneixements valuosos sobre l’energia, la matèria i els canvis químics, l’electricitat, determinats organismes i les cèl·lules.

El que la humanitat ha après en aquests i altres camps durant segles ens permet avui dia fer suportables o curar malalties que abans resultaven inevitablement doloroses o mortals. Tots aquests coneixements són un immens tresor que ens han llegat les generacions anteriors i que continuarem fent créixer per llegar-los a les següents.

I si els coneixements són importants, també ho són la cura que tenim els uns dels altres sobretot dels més febles, una organització social que permet mantenir un costós sistema sanitari públic que és al servei de tothom que ho necessiti i la voluntat de tots plegats de lluitar contra el sofriment i la mort evitable. Són organitzacions i actituds molt valuoses que entre tots hem de conservar i millorar.

“Car tu ets home, vella mida de totes les coses, i cercaràs en va una més alta dignitat arreu del món que miren i comprenen els ulls (…) I quan arribis a la porta de la teva nit, en acabar el camí que no té retorn, sàpigues dir tan sols: «Gràcies per haver viscut»”.

Salvador Espriu: ‘La pell de brau’ (1960) poeta, dramaturg i prosista català (1913 – 1985)

1. El Bru necessita un ronyó ►

index de la unitat

Descarrega el pdf de la unitat